A propòsit d'una dècada (i escaig) de Los Stompers i els seus avatars
1997- Grup format per dos fugitius de camps de concentració turístics, Dara dadito Luskin i Don Quicoix Fergananym, desterrat acte seguit per "delictes inenerrables" contra la música irlandesa i d'altres infraccions a la franja celta. Gires d'Escandinàvia i Finlàndia serveixen per a realçar una reputació rebrolladora.
1998- Pax Rumbana: De retorn a Barna, amanollats per rumbamagnats Los Manolos i la seva discogràfica Ventilador, s'assoleix reinserció social; celebrada amb llançament de Mezzy on Stage (una rústega rebolcada pel repertori tavernari-tradicional, banda enxampada fent la viu-viu a mastegots- més no s'hi pot).
1999- Susdites refregues i anteriors escàndols de la gira escandinava inspiren Pub Friction, amb esmentats Manolos oficiant de llevadora al naixement de la Rumba celta. Inevitable gira peninsular arran desinterès generat per tan magre engendre.
2000- Treballs o estudis? Tombant de mil·lenni sorprèn els nostres herois entre excursions tipus top-manta (samarretes i cedés a dojo) i incursions de força gravetat a la casa de discs, resultat...
2001- Belmondo Café, una odissea als espais temàtics d'Eurolàndia, preconitza el BIS (So Irlandès de Barcelona), caracteritzat per gaubança frenètica i eclecticisme fragmentari a la cacatopia de l'entorn controlat (o quelcom per l'estil).
2002- Sortida del Belmondo Exprés(cafetera portàtil de pressió), samaniat mediàtic i d'altres torneigs espectaculars.
2003-5- Bienni verdigris, època eixorca, documents existents escassos i gairebé indesxifrables. Es difonen rumors de dissipació dionisíaca (un dia és un dia) i el caos d'un cas que cau als caus d'api que abunden als barris baixos.
2006- Com si confirmant xafarderia consemblant, mascaró de proa Al Cúrruton es lloga l'ànima a Conspiròlegs Anònims, donant-se així de baixa per dedicar-se a diversos deliris de nigromança. Integrants restants adopten disfresses talment tàctica de sotavivença.
2007- Zeros a l'esquerra, nou "vocero" al bell mitget: entra en Brian O'Mahony per tal de tapar l'esquerda, i no en va, perquè no s'en va. Així mateix, després d'un reguitzell de bataques i violinistes de combustibilitat variable, amb la incorporació de'n David Holmes i en Marcos López cert espectre de consolidació sembla surar sobre el grup i la seva componença.
2008- Defectiu privat Josep Gómez, de can Ventilador, contractat per seguir la pista del grup. Tot ensumant durant un any al llarg dels viaranys del Triangle de Manresa i més enllà, a l'últim s'ensopega amb la banda, i espia el seu progrés a pleret devers el ja prou postergat So Post-Irlandès. Se signa nou contracte.
2009- "I quina bèstia tosca, arribada finalment sa hora per néixer, dropeja cap a cala fanga?"
Doncs, ni més ni menys que animal, vegetable, miserable deslligament definitiu del Post-Irish Sound de pura estampa, davant un públic desprevingut. A la postercera va la vençuda? Tot és qüestió de sort o d'atzar, pregunta'l empassaquartos.