Biografia
Los Stompers han evolucionat des dels seus orígens als bars irlandesos fins esdevenir un referent dins el panorama musical barceloní. Han publicat sis àlbums amb la discografica Ventilador Music, assolint crítiques favorables en la premsa, i difusió a la ràdio i a la televisió locals, autonòmiques i estatals ( M80,Cadena 100,RAC 105, TV3, La 2 , BTV , La Xarxa i Canal 33 …)
Los Stompers han actuat a tot Espanya i per Escandinàvia, França, Alemanya, Suïssa i Holanda. A més, tenen un espectacle de música i dansa amb Nuala Irish Dancers, i porten la cultura irlandesa a les escoles catalanes amb Ludotori Folk. Actualment estan de gira amb el seu nou projecte Tribute to The Dubliners (que compta amb la participació especial d’en Toni Ribas a la flauta, el flautí i el bodhrán), i començaran a treballar en el seu setè disc el 2021.
Història 1997 – 2005
Arran de la dissolució dels Stomping Clawhammers Dara Luskin (baix), Kiko Fergananim (banjo) i Alex Crichton (guitarra) van formar Los Stompers l’any 1997. Seguint una gira de Escandinàvia amb Colm Pettit (violí), van enregistrar el directe, Mezzy on Stage (1998, Ventilador Music)- un compendi de clàssics irlandesos ( Follow me up to Carlow , The Star of the County Down o Waxies’ Dargle ) conjuminats amb temes propis- al Jazzmatazz de Barcelona.
El 1999 es va estrenar el seu debut d’estudi, Pub Friction– un retrat irònic de les seves aventures a les tavernes irlandeses d’Europa- produït per Andreu Hernández, bateria de Los Manolos. L’àlbum incloïa incursions en la rumba catalana i la música country, la participació de músics experimentats (Ricky Araiza, Cece Giannotti i ex Stomping Clawhammer John Ward) i instruments atípics a la música irlandesa (el cajón flamenc o la darbukka), i fou ben rebut per publicacions com EFE EME, La Vanguardia i El Periódico.
“… un viatge per la música i la temàtica dels celtes. Un joc instrumental i lingüístic en que han col·laborat convidats com Cece Gianotti i Los Manolos.” El Periódico
El 2001 es va llançar Belmondo Café amb l’afegitó de David García a la bateria i la substitució de Colm Petit per Juan Aguiar. A la taula de mescles, Andreu Hernández va ordir una base més polida, però sempre deixant-hi lloc pels tocs d’humor i el joc de gèneres (el ska, el ragga i el pop). Va rebre ressenyes positives als diaris Avui i El Pais, i el primer senzill Turn of the Century EU entrà al playlist del radio M80.Un nou format del grup ( Dani Violant- acordió diatònic, Salva Suau- bateria i David Holmes- violí) va endegar una gira espanyola al maig del 2001, i durant els propers dotze mesos, els senzills Idiot Boy i Life’s not Fair van sonar a Cadena 100 i RAC55 respectivament. El 2003 Salva Suau fou substituït per Dave Varriale; i el 2005, en partir aquest, alhora que Dani Violant, Marcos López esdevingué el quart bateria del grup.
“Impecable treball musical, confeccionat amb ofici i coneixença… una nova dimensió saludable, la que es recolza en l’eclecticisme” La Vanguardia
Història 2006 – Actualitat
2006: després de nou anys de recorregut, Alex Crichton passà el relleu al cantautor Brian O’Mahony, afermant així l’alineament actual del grup. Amb aquesta injecció de sang nova, i seguint una llarga gestació, les sessions a l’estudi de Ventilador Music a Sants, Barcelona van començar al novembre de 2008- de bell nou sota la batuta d’Andreu Hernández. El resultat, Animal, Vegetable, Miserable, es va editar al novembre de 2009; i el primer senzill, Noah’s Ark, va gaudir d’una àmplia difusió a la ràdio espanyola. El punt culminant d’aquest període fou la participació en el prestigiós Skagen Festival de Dinamarca ( juny 2008), compartint cartellera amb llumeners del folk Donovan i The Dubliners
El 2013, Los Stompers van amollar The Harold Spencers, escorant envers un rumb Indie-Folk- l’empelt textural del banjo, la mandolina i el violí sobre capes denses de guitarra elèctrica i una base potent de baix i batería. Aquest procediment, la dinàmica vocal cada cop més madura de Brian O’Mahony, i la direcció acurada d’Andreu Hernández, van fornir una nova identitat per al grup, recalcada per l’adopció de l’àlies The Harold Spencers. Sonà a la ràdio espanyola i va guanyar ressenyes a Mondo Sonoro i LH Magazin.
“Aquell retoc d’intensitat, aquell punt narratiu èpic que coneixem de moltes bandes, també és present a la música de Los Stompers.” Radio 3 Saltamontes
El 2017, Life is Elsewhere va continuar la evolució musical en una arrel més íntima, quasi atàvica- una mirada crítica a l’ànima celta, furetejant en els fenòmens del jo i de la nació mitjançant la faula, la fauna i la fantasia. Editat novament per Ventilador, la producció en aquesta ocasió anava a càrrec de Miguel Vera d’El Argonauta. Els directes van introduir el teclista Stephane Jaïs al clan Stomper.
“The moth posseeix un treball instrumental compacte i una entrada de veu que reprèn aquesta grandiloqüència lleu que pot recordar tant al Bowie com al Jarvis Cocker. Són tots sons coneguts, però és soberga. Com és magnètica The fox– sí, els noms d’animals dominen- que s’assembla a Belle & Sebastian en el seu vessant seixantaire.” Efe Eme
Projectes amb grups de dansa irlandesa
El 2006, Los Stompers i la colla de claqué irlandès Celtic Caos van estrenar l’espectacle de música i dansa irlandesa An Taisteal, que va obtenir una bona acollida a diversos festivals d’estiu a Catalunya, Aragó, Andorra i França. Atès el seu èxit, el 2015, es va muntar una segona entrega, aquest cop amb la participació de Nuala Irish Dancers. Batejada com a Celtic Rock & Reels, la presentació pot vantar-se del tret distintiu d’un grapat de temes en gaèlic; ha intervingut en el festival d’estiu de Manresa, i dues vegades en les Festes de la Blanca de Vitória i el festival Kultur de Navarra.
Discografía
- Mezzy on Stage (Ventilador Music, 1998)
- Pub Friction (Ventilador Music, 1999)
- Belmondo Café (Ventilador Music, 2001)
- Animal, Vegetable, Miserable (Ventilador Music, 2009)
- The Harold Spencers (Ventilador Music, 2013)
- Life is Elsewhere (Ventilador Music, 2017)